Rostros anónimos, lugares de paso

Carmen Dengra

El projecte “Rostros anónimos, Lugares de paso” examina la societat actual i les seves contradiccions a través de l’estudi de l’ésser anònim, i ho fa a partir d’una sèrie de retrats de persones desconegudes que es troben en els transports públics de la ciutat. Es tracta d’una re!exió sobre el coneixement de nosaltres mateixos a través de la mirada de l’altre, i sobre la di"cultat de fer-ho en aquesta societat accelerada i saturada d’informació.La societat es mou a gran velocitat, en canvi el projecte procura la ralentització del temps, per poder valorar i pensar l’anonimat des d’una temporalitat pròpia i no al ritme que la societat imposa. Els quatre temes clau sobre els quals se sustenta l’anàlisi són: el retrat, l’alteritat, la societat contemporània i l’espai en el qual ho situo.

 

 

 

Rostros anónimos, Lugares de paso, 2015

Aiguatinta sobre làmina de coure, estampat en paper Hahnemühle

44 x 34 cm cada estampa.

Llibre d’artista “12”, 2015

Impressió digital enquadernat amb cautxú

26 x 280 x 4 cm

Aquest projecte forma part d'un Treball de Final de Grau.

Xiprers

Bernat Soler

M’agrada reconèixer el protagonisme que han anat adquirint els xiprers en el si dels paisatges mediterranis, les esperances que l’home ha anat dipositant en aquest arbre, els poemes que li ha dedicat. Als portals d’un mas creix en senyal d’acollida per al nouvingut. Als claustres, a la vora de les ermites, als cementiris, el seu afuament estilitzat i ordenat ens fa mirar al cel i ens obra a una dimensió espiritual.

El simple caràcter acumulatiu de l’obra em transmet un ritme que em recorda al de l’acció de prèmer repetidament el tampó contra el paper i descobrir el rastre verd del xiprer.

La qualitat tosca i espontània dels xiprers estampats milers de vegades, ara lentament i adés ràpida, m’ha portat a parlar, gairebé sense adonar-me’n, d’una amiga, que va morir fa uns anys, i de la seva història i tot el que suposa per mi. I per sorpresa, m’he trobat escrivint un conte que m’ha servit per parlar discretament en el procés del dol.

 

Mil cent vuitanta-un xiprers, 2013

Tinta offset, tamponatge sobre paper Velata Avorio 200 gr; 

134 x 134 cm (4 peces).

Milers de xiprers que han mort, 2013

Tinta offset, tamponatge sobre paper Velata Avorio 200 gr; 

134 x 201 cm (6 peces).

La Clara i els xiprers, 2013

Llibre d'artista; impressió digital sobre paper Velata Avorio 200 gr; 

15 x 9,5 cm (acordió plegat).

Habitar

Clara Cortés Soler

Habitar és un projecte en litografia i xilografia acompanyat d’unes accions documentades en fotografia. També he treballat en fusta, fent estructures i formes amb llistons. Sento una afectivitat pel material i estic interessada per la memòria i el temps, per aquesta raó treballo en aquesta línea, ja que la pedra litogràfica engloba aquests conceptes.

La idea del projecte va començar a sorgir a Bèlgica, a partir d’uns dibuixos de teulades que vaig fer allà. Són dibuixos de línea amb la intenció de captar els detalls de les teulades belgues, i per ser enviats com una postal, un souvenir. Després vaig començar la reflexió que avarca aquest projecte al voltant de l’espai, el buit, els límits i l’habitatge.

Les teulades, aquests dibuixos en una fina línea de bolígraf, descriuen un límit en l’espai banc del paper. És un espai buit però que pot ser omplert, un espai lliure per la imaginació i per una nova construcció, l’espai del misteri. Crec en la necessitat d’espais buits per poder crear. Però potser és necessari un límit, i no com una frontera.
 

A partir de les teulades, aquests límits en un espai que es concreta he començat a construir. Els dibuixos i les estructures de fusta són com forats, on pots col·locar-te de diferents maneres, on el cos, la ment o el gest poden començar una nova experiència. La nostra vida i el nostre món està sovint construït a partir de límits que hem d’utilitzar i no quedar sotmesos a ells. D’altra banda, el projecte pren una deriva més reivindicativa, una reflexió crítica de l’actual problemàtica de l’habitatge. Em refereixo al dret de tenir casa, i el context en el que treballo sobre el forat i el buit hi està intrínsicament connectat. La teulada és la tapa de la nostra casa, el que la cobreix, el què separa l’interior de l’exterior, un límit, on ens sentim segurs, el nostre refugi.

Habitar, 2013
Litografia, Xilografia, Fotografia, Estructura de fusta.
50 x 40, 50 x 40, 38 x 25,  80 x 60 cm  (aprox.)

 

Vista de l'exposició.

Obra exposada al Sense Títol, 2013. 

Aquest projecte forma part d'un Treball de Final de Grau.

Trompe l'esprit

Sara Bonache Ríos

Trompe-l’esprit (engaño a la mente) es un proyecto artístico que parte del estudio de la representación corporal en el arte y en la ciencia. La intención del proyecto es elaborar una serie de grabados que giran alrededor de la imagen del ojo partiendo del análisis de la representación de este órgano en la ciencia y en el arte. Mediante el dibujo y la metáfora elaboro un nuevo imaginario, una ficción en torno al ojo donde el sentido es representar espacios poéticos que aluden a la propia significación del cuerpo. 

Trompe l'esprit, 2014.

Aguafuerte sobre papel Canson, 37 x 37 cm

 Obra exposada al Sense Títol, 2014.

Aquest projecte forma part d'un Treball de Final de Grau.

Acotar perímetros - incubar paisajes

Ana Urbina

Me obsesionan las superficies infinitas. Y los espacios contenidos. Las líneas de horizonte que como puntos suspensivos, nunca llegan a su fin, ni nos regalan la apacible tranquilidad de aquello que al menos, es por definición concluyente. Y la luz tenue sin sombras de una basta explanada.  Y los espacios que se contienen a ellos mismos. Espacios que contienen otros espacios. Espacios que se delimitan. Que se liberan. Lineas infinitas. Finitas. Y transversales. Y discontinuas. Que irrumpen súbitamente. Lineas que acotan perímetros, dibujan límites e incuban paisajes. Eternamente perennes y aterradoramente inestables.

Sense títol, 2013.

Vernís tou i chine-collé sobre pape Fabriano. 70 x 100 cm.